La poesia

Les poesies són textos literaris formats per versos.

Els versos són agrupacions de paraules en un ordre determinat i amb un nombre fix de síl·labes.

 Gat de cua blanca:

Els versos es poden agrupar formant estrofes, que escrivim separades l’una de l’altra per un espai.

 Gat de cua blanca:

no em diràs d’on véns?

Ara vinc de Londres,

Del palau de Rei.

Gat de cua blanca:

què hi has vist, allí?

A sota la cadira

només un ratolí.

Per escriure poesia s’utilitzen imatges poètiques: al·literacions, anàfores, comparacions, metàfores

La repetició voluntària de sons  per produir un efecte determinat rep el nom d’al·literació. En el següent poema, la repetició de sons evoca el soroll dels esclops repicant a terra.

Cançó d’esclops

Els esclops de la Dolors

ja galopen per la Plana

des d’Orís fins a Centelles,

amb el tripi-tripi-trap.

De matí de matinet

ja travessen la contrada

despertant la gent dels masos

amb el tripi-tripi-trap.

MIQUEL DESCLOT

Si la repetició no és d’un so, sinó del mot que encapçala una sèrie de versos i que provoca un paral·lelisme a les frases, rep el nom d’anàfora.

Pas de dansa

Tinc el capvespre i tinc paraules dures,

com absència, fosca, solitud.

Tinc paraules urgents: neguit, camí,

i una blanca sentor de margarides.

Tinc papallones, cargols marins

i records esfullats, melangiosos.

Tinc una boira fina al fons dels ulls

i les mans tremoloses. Tinc silencis

i paravents i un balancí de boga.

Tincuna cigarreta que es consum

i un fosc desig de viure. Tinc paraules

balderes i tinc dies de paper

sense cap mot escrit i tinc misteris

indesxifrables. Tinc un gust d’arrels

a dins la boca, i a les mans, ortigues.

I tinc la mort que em mira fit a fit

onsevulla que giri la mirada.

              MIQUEL MARTÍ I POL, Amb vidres a la sang

Un altre dels recursos que el poeta fa servir correntment és la comparació, on un element real es compara a un d’imaginari, que rep el nom d’imatge, mitjançant un nexe, usualment com, sembla

Quan desapareix el nexe i l’element real s’identifica (no es compara) amb la imatge, aquesta figura poètica rep el nom de metàfora.

Disfressa de noia

Per les mirades era una gasela;  (metàfora)

tenia el coll com el del cérvol blanc; (comparació)

eren els llavis dues flors amb sang; (metàfora)

la mitjanit era la seva trena. (metàfora)

JOAN BROSSA, Rua de llibres

Les poesies es caracteritzen perquè tenen un efecte musical, que aconsegueixen gràcies a la rima i al ritme.

  • Dos versos tenen la mateixa rima quan les últimes lletres de cada vers, a partir de l’última síl·laba accentuada, sonen igual o molt semblant. Si hi ha coincidència de consonants i vocals, es diu que la rima és consonant; si només coincideixen les vocals, però no les consonants, la rima és assonant.

La gralla

Una gralla que no calla

és una gralla que gralla;

dues gralles que no grallen

són dues gralles que callen

           ALBERT JANÉ

Disfressa de noia

 Per les mirades era una gasela

tenia el coll com el del cérvol blanc;

eren els seus llavis dues flors amb sang;

la mitjanit era la seva trena.

JOAN BROSSA, Rua de llibres

Disfressa de noia

 Per les mirades era una gasela

tenia el coll com el del cérvol blanc;

eren els seus llavis dues flors amb sang;

la mitjanit era la seva trena.

JOAN BROSSA, Rua de llibres

  • Rep el nom de rima masculina la formada per una paraula aguda i de femenina si l’última síl·laba és plana.

Disfressa de noia

 

Per les mirades era una gasela  (rima femenina)

tenia el coll com el del cérvol blanc(rima masculina)

eren els seus llavis dues flors amb sang(rima masculina)

la mitjanit era la seva trena.  (rima femenina)

JOAN BROSSA, Rua de llibres

  • Dos versos tenen el mateix ritme quan tenen el mateix nombre de síl·labes. En català, les síl·labes dels versos es compten fins a l’última vocal tònica. També es pot fer enllaços fònics:

La casa

Compte de síl·labes

Síl·labes

Construiré una casa cons  trui  re  u  na  ca

6

amb llum de neu, amb  llum  de  neu

4

amb teulades de vidre amb  teu  la  des  de  vi

6

i maons d’or, i  ma  ons  d’or

4

sense portes, ni xiscles sen  se  por  tes  ni  xis

6

ni fum, ni mort, ni  fum  ni  mort

4

ni encenalls, ni boirina, nien  ce  nalls  ni  boi  ri

6

ni llot, ni plors ni  llot  ni  plors

4

i on només facin via ion  no  més  fa cin vi

6

l’ordre i el joc. l’or  dre  iel  joc

4

ANTON SALA-CORNADO

Un joc amb la poesia de Miquel Martí i Pol.

La metàfora: presentació